1.
perdre
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 extraviar-se-li (a algú una cosa), perdre-la. experimentar la pèrdua (d'una cosa) (dit només de les coses d'importància) desaprofitar(una ocasió), perdre-la. escolar-se, perdre sang. esbarriar(≠ esgarriar), deixar una cosa en un indret on és difícil de retrobar. perdre bous i esquelles [...]
|
2.
perdible
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
perdedor, que es pot perdre. perdedíso perdedor, que és fàcil de perdre. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
3.
desmaiar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 v. intr. descoratjar-se. 2 (desmaiar-sepron.) esvanir-se defallir esmortir-se(≠ esmorteir-se) tenir un treball tenir un tropell perdre els sentits perdre el coneixement tenir un accident perdre el món de vista perdre la tramuntana de vista(expressió mallorquina. Alc.) Cp. estabornir: fer [...]
|
4.
desorientar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 despistar desconcertar fer perdre la carta de navegar 2 (desorientar-sepron.) no saber per quina mar hom navega perdre la carta de navegar anar a la deriva perdre el quest, perdre tota noció del camí a seguir per a la consecució d'una cosa. esborneiar-se desesmar-se despistar-se no saber (algú [...]
|
5.
desacostumar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 desavesaro desvesar fer perdre l'avés deshabituar desenllaminir desenllepolir desengormandir 2 (desacostumar-sepron.) perdre l'avés Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
6.
descompondre
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
(descompondre'spron.) (una persona) perdre el control de si mateix perdre els estreps perdre la continença trastornar-se perdre la serenitat Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
7.
atordir
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 (≠ estordir) Pertorbar els sentits per efecte d'un cop, d'un soroll extraordinari. atarantar fer cloquejar el cap (a algú) atabalar(->) desesmaro fer perdre l'esma esbaltir(≠ abaltir) atracallar atribolar 2 Fig. Fer perdre la serenitat o la presència d'esperit. atorrollar fer perdre [...]
|
8.
serenitat
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
. Perdre la serenitat: Perdre el cap. Perdre els estreps. Perdre la serva. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
1 sang freda presència d'esperit calma. No perdé ni un moment la calma. equanimitat ataràxia (terme de la filosofia grega), estat del savi que no es deixa torbar per res. desapassionament impertorbabilitat tranquil·litat aplom serenor d'ànim domini de si mateix 2 Amb serenitat: Serenament. Perdre la serenitat: Perdre el cap. Perdre els estreps. Perdre la serva. © Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana |
9.
extraviar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
desencaminar, perdre. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
10.
desconcertar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
desordenar, desbaratar. torbar(->) destemptar, posar algú en un estat d'esperit en el qual hom no sap què fer. destarotar(fam.) atordir desesmar confondre atorrollar fer perdre el cap fer perdre l'aplom (o la serenitat, o la seguretat) fer perdre l'esma Manuel Franquesa i Enciclopèdia [...]
|